“Us diran que és una comèdia, però, alerta!, prengueu-vos-ho amb precaució perquè “Animals de companyia” sap com collar els espectadors quan els té engrapats en un remolí d’humor que es contagia. I és aleshores quan tot esclata, quan la comèdia amaga una amargor que apunta cap a una tragèdia, això sí, una tragèdia personal, interna, d’hipocresia sobre el concepte de l’autèntica amistat, de pèrdua de sinceritat, d’enganys i frustracions que exploten i s’expandeixen (…). La trama que ha creat l’autora Estel Solé -jove poeta, dramaturga i actriu (…), em recorda la d’algunes pel·lícules dels últims anys del cinema europeu. (…) Llarg èxit al teatre, doncs, d'”Animals de companyia”, si els espectadors volen, però un avís també a directors i productors del cinema català, des del veterà rescatador de peces teatrals, Ventura Pons, fins a la nova generació de joves realitzadors que ha eclosionat des de l’ESCAC. Qui s’hi anima?”. Andreu Sotorra (Clip de Teatre).

“(…) Asseure’t en un espai no convencional per veure una obra de teatre feta per aquell lloc és ja una experiència excitant, però si a sobre el que vas a veure té nivell, te’n vas a casa pensant que ‘Animals de companyia’ té llarga vida i que hauràs assistit al naixement d’una obra que, com ‘Sé de un lugar’, està cridada a ser l’èxit indie de la temporada.” Andreu Gomila. (Revista Time Out Barcelona)

“(…) Un crescendo de comèdia d’embolics que assoleix el zenit en un monòleg que Buch broda dóna pas a una segona part amb molta intensitat dramàtica. L‘obra funciona i tensa les fibres sensibles de l’espectador. Els actors, si apliquem la banalitat de les notes d’escola, les treuen altes.” Lluís Llort. (El Punt Avui)

“(…) Entro por los pelos, porque una mujer, a la puerta me vende una entrada de alguien que no ha podido venir. (…) La historia golpea y emociona. A la salida, siento esa envidia admirativa de haber querido escribir algo así…” Llucia Ramis (El Mundo)

“(…) Al final de l’obra, l’Estel ens va donar les gràcies i va fer un al·legat a favor del teatre, a favor de tornar a buscar el públic allà on s’estigui amagat, a favor d’un sistema que està ofegant el talent i la il·lusió. (…) Enmig d’un mar de ciment, miraculosament, un dia veus com de cop per una escletxa ha tret el cap un petit brot verd.” Ignasi Aragay. (Diari Ara)

“(…) És una obra d’altíssima qualitat. Molt ben escrita i molt ben interpretada, reflex d’una tradició teatral catalana traspassada a les noves generacions amb èxit.” Jordi Cabré (El Punt Avui)

“ (…) Cinc actors joves amb una força interpretativa de primera magnitud. (…)Un text colpidor. Un treball professional de gent que sap el que es fa, en un entorn totalment informal, acollit per amfitrions sensibles al gènere, que permeten tenir els actors a tocar, copsar-ne l’expressió, riure amb ells i plorar amb les seves llàgrimes.” Ada Parellada (Diari Ara)

“(…) Jo de tu no m’ho perdria. Perquè l’obra s’ho val (els actors desprenen veritat, i el text és una comèdia simpàtica que ens interpel·la sobre l’amistat, la sinceritat, la soledat i les històries que inventem sobre nosaltres mateixos i els altres) i perquè ve de gust donar suport a iniciatives com aquesta, ara que la creació es veu forçada a buscar nous camins per arribar al públic.” Eva Piquer (Catorze Cultura Viva)

“(….) Amb diàlegs intel·ligents, interpretacions memorables, ritme i coneixement del medi i intriga. Amb una direcció senzilla i natural, totalment camaleònica – tant real – i que aprofita tots els elements de l’espai on es representa. Surts amb la sensació que has vist una molt bona obra de teatre, que parla precisament de les preocupacions i solituds de les generacions que fa poc s’han incorporat a l’edat adulta” Montse Barderi. (Revista Núvol)

“(…) L’etiqueta de bohemis, en el teatre va a la baixa. Els “fills de la crisi”, com diu la poeta i actriu Estel Solé, han de jugar la carta d’emprenedors si volen tenir oportunitat de treballar. A falta de propostes per actuar en un teatre, van decidir inventar-se el seu propi projecte. I a falta de teatre per presentar-lo, van optar per buscar cases particulars per testar l’obra. (…) Un teatre Low Cost que conecta amb el públic.” Laura Serra (Diari Ara)

“Animals” ha sido el éxito de la escena indie del pasado año (…) en busca de un público con ganas de vivir experiencias nuevas.” LLibert Figueras (LeCool Magazine)

“La millor experiència teatral que es pot gaudir a hores d’ara a Barcelona. És una obra intensa, dura i fresca a la vegada, un “Qui té por de Virgínia Wolf” a la catalana i amb personatges de la mateixa generació, que ha escrit magistralment Estel Solé, i que posa en escena la Companyia La Mandanga amb una solvència i un entusiasme extraordinaris. Fa de tota la vida que m’arrossego pel món del teatre fent una cosa o altra i en aquestes alçades crec que, com a mínim, sé reconèixer una perla qual la veig, i aquest espectacle ho és, creieu-me i no us el perdeu, un dia us sabrà greu.”  Llorenç Prats (TeatreBarcelona)

“Eduard Buch, Miriam Tortosa, Jordi Vaquè, la mateixa Estel Solé i Martina Treserra han estat magnífics. Atenció a aquesta última; quan canta i es belluga, recorda a alguna d’aquestes artistes nordamericanes que van sorgir del segell Tamla Motown de Detroit.” Josep M. Ribaudí (bloc d’en kabrota)

“Es una pena que los teatros no apuesten por la creatividad y el talento joven. Una comedia realista muy recomendable en un espacio no convencional que le da un toque especial. Espero que Animals de Companyia siga con mucho éxito y tenga una larga vida.” Lídia Marin (Blog http://missmacguffin.blogspot.com.es).

“Una gran experiència cultural i una bona reflexió vital. Totalment aconsellable.” Josep Solé (Públic en una de les funcions).

Vídeos

• BTV NOTÍCIES: “ANIMALS DE COMPANYIA ATERRA AL CLUB CAPITOL”. Febrer 2015
• REPOR: “EL ESPECTÁCULO DEBE CONTINUAR, TVE. Abril 2014
• ATENCIÓN OBRAS, TVE. Gener 2014
• REPOR: “EL ESPECTÁCULO DEBE CONTINUAR, TVE. Abril 2014 ATENCIÓN OBRAS, TVE. Gener 2014 TN, TV3. 29 Novembre 2013